El Penedès, el país de la vinya i el raïm

Que és una vinya?

Per definició, una vinya és un cultiu de ceps. El cep és un arbust de fulla caduca amb un tronc de poca alçada, protegit per una prima escorça que s'anomena rabassó. La vinya s'adapte facilment a molts tipus de sòls, fins i tot creix en zones pedregoses, en terrenys amb pendents i en llocs on no són possibles altres conreus.

Al Penedès la vinya ocupa al voltant de dos terços de la superficie agricola. Es poden trobar ceps per tot arreu omplin les planes i enfilan-se pels desnivells.El rendiment mig per cep al Penedès esta al voltant de 4 o 5 Kg. Encara que en algunes zones vora el riu anoia i afluents on els terrenys són més arcillosos i bons poden arribar a doner 8 o 10 Kg. per cep.

La vinya i el clima

La vinya creix bé en clima mediterrani. Els freds d'hivern no afecten als ceps, les plutjes de primavera alimentan la terra. En aquestes èpoques es fan treballs d'arada per deixar la terra flonja i porosa i afavorir d'aquesta manera la filtració d'aigua al subsòl. La vinya vol estius secs i assolellats que permeten formar el sucre que després donarà graduació al vi. Els anys plujosos donen collites dolentes. la pluja fa que el gra sigui més aigualit i pesi més. Les plutges de final d'agost i principis de setembre són bones si no són excesives. En aquesta època el raïm està quasi madur, l'aigua engreixa el gra i fa aprimar la pell endurida per la calor de l'estiu. Si són abundosas però, podreixen el gra i dificulten la verema. La humitat afavoreix les malalties.

Vinya i producció

La vida d'un cep és d'uns 50 anys. Es pot allargar més però el rendiment baixa. Quan les vinyes són velles i poc productives cal arrencar-les. Abans de tornar-les a planta cal deixar reposar la terra de 3 a 5 anys, mentretant els pagesos plantan lleguminoses i cereals de forma rotatoria. Els ceps es planten en fileres a una distància de metre i mig a dos metres perquè puguin creixer bé i perquè l'arada o el tractor pugui maniobrar bé entre els ceps. Es planten ceps anomenats americans, resistens a la fil·loxera. Després d'un any s'empelten amb sarments d'altres tipus : xarel·lo, macabeu etc...

A la tardor ja tenim els primers raïms, la vinya però, no estarà en plena producció fins a quatre o cinc anys després.A l'hivern s'ha de fer la poda. Els sarments es tallen de forma que permeti a la planta tenir el mateix nombre de raïms cada any en funció de la quantitat que el cep pot nodrir. Els ceps més potents i forts solen lligar-se amb el cep veí formant una arcada. Aconseguin així que la planta tingui més brots.

Cura i verema

Per adobar la terra es fan servir tant fems animals, o adobs quimics. El millor temps per adobar, és a final d'hivern i a principis de primavera abans del periode de plutges. A la primavera brota la vinya, i es quan necesita més atenció, s'escapsen les pistoles i arcades, s'esporguen alguns pàmpols i es treuen els brots de la soca que no donen raïm. A finals d'abril s'ensofra la vinya per curar-la de l'odium. Es torna a ensofrar al florir la vinya. Al mateix temps també s'ensulfata per prevenir contra el míldiu.

Al final d'agost i setembre es fa la verema, encara que s'hagi mecanitzat molt sobretot el transport, la collita del raïm continua essent una feina artesana. Al Penedès es cullen fonamentalment tres varietats de raïm, totes autoctones catalanes: el macabeu, el primer que es cull, que té un gra menut, compacte i la pell fina. El Xarel·lo, que es cull després, amb un gra menut i arrodonit, és el que té més acidesa i consistència. Per últim la parellada, més minoritària es conrea al nord del Penedès en terrenys més pedregosos i humits, es verema tard i és mes equilibrada amb acidesa.