Història de la vinya i el vi

Elaboració tradicional del vi

Després de la verema el raïm es portava al cub on fermentava i es convertia en vi.

Els cups solien estar situats a l´entrada de les cases a la porta i sota el nivell normal del sòl encaixonats o envoltats, segons els casos. En l´entrada que correspon al sostre del cup, es trepitjava el raïm i quan estava prou aixafat, es tirava la hissa ,(barreja de rapa, les pell i de pinyols del raïm) i el most, el suc del raïm trepitjat, tot dins el cup, on fermentava i el most es convertia en vi. Quan s´ha acabava l´operació del trepitjar, es tapava el cup hermèticament, perquè el most "bullis" i no transpires.

Els raïms es trepitjaven a peu descalç generalment només trepitjaven homes. Per tal d´evitar caigudes en relliscar, cas que es dóna amb freqüència, els veremadors s´agafaven, amb una mà a les cordes que penjaven del sostre a aquest efecte.

Quan a la manera de trepitjar, hi havia dues opinions hi ha qui creia que el raïm havia d´ésser trepitjat a peu descalç, perquè el vi agafes tuf de persona, sortia més fort i tenia un aroma millor. d´altres opinaven contràriament que el contacte amb els peus perjudicava al vi i cali trepitjar-lo amb espardenyes.

Havia l´opinió estesa que els raïms no podien trepitjar-lo les dones, perquè "trencaven" el most i el vi sortia dessaborit i insults.

Per aclarir i purificar el most es tirava al cup guix i salt marina, que el purgaven d´impureses. Havia d´opinió que com més sal sal s´hi tirava més perdia l´acció embriagadora i no feia tant de mal si s´en bevia massa .trepitjada

Cub de la masia de Algonser de baix.
Al sostre del cub s´aprecia el lloc per on es tirava el most i la brisa, ara tapat. El recinte estava hermèticament tancat amb les parets barnitzades per evitar la porositat

Treure el vi del cub

Als fons del cup hi havia unes conduccions d´obre a manera de canals que conduïen el vi fins a un forat de sortida, la "boixa", per on es treia del cub per anar a parar a la "cubella", mena de pica d´obra, oberta, que es trobava a la part exterior del cub i en un extrem del celler. Per tal que no rages gens de pellofa ni cap element sòlid, es posava una argelada, a tall de colador, a la part interior del cub tocant a la boixa, el vi es treia de la cubella amb un setrot o amb una rassa que en principi era d´aram o de terrissa i que més tard solgué ser de llauna

L´hora d´omplir les botes

Amb el setrol s´omplien les portadores que després s´abocaven a les botes, Aquestes no es podien omplir del tot; calia deixar-les una mica buides , perquè el vi mentre no estes ben reposat, encara fermentava una mica i, si es trobava encongit podia rebentar-les. Després calia tapar les botes ben bé. Durant el període de temps en que es produeix la fermentació , no es podia entrar al celler, perquè l´aire és enrarit i irrespirable.

Cub´s sense "boixa"

Hi havia cups que per raó de llur emplaçament restaven completament tapats pel fons i, per tant no tenien canalització per a conduir el líquid ni boixa per treure el vi, nomes tenien olla, es a dir buc que cal buidar per dalt. Per tal de fer fàcil la separació del most i la brisa, a un costat de l´olla s´hi posava una arna de canyars de les que serveixen de caça abelles , i a vegades construïda expressament a mida i conveniència, adaptada al cup i que constituïa una part integrant mòbil del mateix. l´arna de cistelleria feia com de colador del most, el qual així es podia treure fàcilment de l´interior de l´aparell de cistelleria valen-se de la cassa del setrot o de galledes.

Hi havia cubs que tenien arnes fitxes fetes de filferro o fins i tot d´obra. Els cups d´arna calia buidar-los per dalt . En destapar el cub per treuren el most o per buidar-lo de brisa , desprenien una bofegada mortífera i irrespirable que feia impossible l acostar-s´hi sense córrer greu perill. Calia ventejar-lo o fer fugir la guilla, és a dir airejar lo, això es feia ventant la boca del cub amb, fins que s´hagués renovat l´aire.