L'AQÜEDUCTE DE PINEDA

En aquest últim apartat donem la descripció de l'altre aqüeducte de característiques semblants que hi ha a Catalunya.

Dins el terme de Pineda hi ha les restes d'una vil·la romana al mas de Can Roig, activa probablement entre els segles I i V de la nostra era. Les troballes arqueològiques permeten deduir la importància d'aquest assentament, evidenciada sobretot per l'existència d'un lacus (dipòsit o estany de rec) alimentat per un aqüeducte que va ser profusament estudiat per l'arqueòleg Francesc Prat i Puig l'any 1932.
L'aqüeducte recollia les aigües d'un petit congost de la vall de Riu, a l'altura de Can Bufí, tenia una llargària de 3,5 quilòmetres, amb un desnivell de 40 metres, i durant el seu recorregut salvava quatre torrenteres.
A la dreta de la carretera d'Hortsavinyà, a l'altura de Can Cua, hi ha les restes més interessants de l'aqüeducte: quatre arcades conservades en força bon estat. Prat i Puig en situa la data de construcció cap a la fi del segle II o durant el III dc. Altres autors creuen que va ser edificat durant el segle I dc. El mur és fet a base de pedres calcàries o granítiques extretes dels mateixos indrets per on transcorria l'aqüeducte, lligades amb morter de calç i sorra, i disposades en filades d'alçades diferentes. Eren trencades a cops de martell i tendien a imitar la forma de carreus rectangulars, amb la superfície plana a la part de fora. Tot i així, són força irregulars en tamany i color (groguenc, rogenc, negre). Les arcades es recolzen sobre pilars rectangulars o lleugerament trapezoïdals. En lloc de dovelles hi ha estrets trossos pissarrossos disposats en una imperfecta forma radial.