EL
SEU PAS PER L'ERMITA
A
partir de l'ermita dels Arquets ja comencen les diferents
teories, en principi Albert Ferrer suposava que l'aigua
discorria per damunt d'uns petits arcs en direcció
als Arcs(la masia) cal recordar que en els goigs reeditats
l'any 1950 s'hi veu a la verge sobre un basament de petits
arquets. Joan Tarrada explica què segurament aquest
arquets són els de la part alta de l'aqüeducte
que van quedar clavats en els ulls dels nostres avantpassats
i pressuposa que l'aigua discorria a traves d'un canal o
rasa. Aquí ja es pot discrepar, l'escriptor Pere
C Palau i Ferrer explica en una història escrita
el 1945 que: "Sembla que l'aqüeducte devia tenir
l'origen als Arquets i hauria tingut sobre un quilòmetre
de llarg. Nostra mare (escriu) recordava l'existència
als Arquets, d'uns petits arcs que prenien la direcció
dels Arcs(masia). Amb aquest testimoni quedaria per tant
demostrat que els petits arcs del basament de la verge sí
van existir. El més provable però és
que després i tenint en compte les corbes de nivell,
l'aigua seguis per una rasa o canal per terra fins prop
d'on ara es troba el cementiri on s'aixecaria per arribar
al turo uns 4 metres d'alçada i 200 d'allargada fins
la actual masia dels arcs.
En
quant a l'ermita dels arquets ens trobem probablement davant
d'una dedicació d'un fet supersticiós o miraculós
de marcat origen paga. L'església de sempre en festes
i supersticions paganes en lloc de inútils prohibicions
ha optat per agafar la part bona i donar-li un sentit cristià,
la imaginació dels antics que veient passar l'aigua
mansament d'un costat a l'altre de la riera segurament va
acabar creant una llegenda i l'esglesia va acabar entronitzant
una verge on s'anava en demanda de la gràcia de l'aigua.
La primera notícia que es té de l'ermita data
de l'any 1636 en el llibre de visites del deganat de Vilafranca.
Però
tornem al curs de l'aigua..
Fins
ara hem recorregut el traçat de l'aqüeducte
però i el destí de l'aigua? què o qui
hi havia al damunt d'aquest petit turonet on avui hi ha
la masia dels Arcs que justifiques tal obra?
|

Masia de Ca n'Oller, prop de l'ermita
i al mateix traçat
de l'aqüeducte, encara que modificada possiblement
les parts més antigues tenen més de 400 anys.
|
 |
La verge sobre una basament de petits arquets, segons
la reproducció dels goigs reeditats l'any 1950
|
Actual imatge de la mare de Deu dels Arquets amb el basament
trencat(abril 2007)
L'antiga imatge va ser cremada amb l'incendi de l'ermita
durant la guerra civil, durant un temps es va arribar a
fer servir de polvorí i després de corral
per a les ovelles, finalment va ser restaurada els anys
50 del segle passat.
L' ermita és dedicada a la Mare de Déu del
Rosser i es vincula a Ca n'Oller |
|
 |
En temps passat
en èpoques de sequera persistent, després de
mantes pregàries, hom duia Sant Isidre en processo
a la capella dels Arquets, de la qual era treta la Mare de
Déu i portada a Sant Jaume, en processor de retorn,
i deixada a l'altar de sant Isidre.
Les tal imatges eren retornades, processionalment, als respectius
altars en haver plogut.
(Palau i Ferrer) |
| |
|