INICI

EL SEU PAS PER L'ERMITA

A partir de l'ermita dels Arquets ja comencen les diferents teories, en principi Albert Ferrer suposava que l'aigua discorria per damunt d'uns petits arcs en direcció als Arcs(la masia) cal recordar que en els goigs reeditats l'any 1950 s'hi veu a la verge sobre un basament de petits arquets. Joan Tarrada explica què segurament aquest arquets són els de la part alta de l'aqüeducte que van quedar clavats en els ulls dels nostres avantpassats i pressuposa que l'aigua discorria a traves d'un canal o rasa. Aquí ja es pot discrepar, l'escriptor Pere C Palau i Ferrer explica en una història escrita el 1945 que: "Sembla que l'aqüeducte devia tenir l'origen als Arquets i hauria tingut sobre un quilòmetre de llarg. Nostra mare (escriu) recordava l'existència als Arquets, d'uns petits arcs que prenien la direcció dels Arcs(masia). Amb aquest testimoni quedaria per tant demostrat que els petits arcs del basament de la verge sí van existir. El més provable però és que després i tenint en compte les corbes de nivell, l'aigua seguis per una rasa o canal per terra fins prop d'on ara es troba el cementiri on s'aixecaria per arribar al turo uns 4 metres d'alçada i 200 d'allargada fins la actual masia dels arcs.

En quant a l'ermita dels arquets ens trobem probablement davant d'una dedicació d'un fet supersticiós o miraculós de marcat origen paga. L'església de sempre en festes i supersticions paganes en lloc de inútils prohibicions ha optat per agafar la part bona i donar-li un sentit cristià, la imaginació dels antics que veient passar l'aigua mansament d'un costat a l'altre de la riera segurament va acabar creant una llegenda i l'esglesia va acabar entronitzant una verge on s'anava en demanda de la gràcia de l'aigua. La primera notícia que es té de l'ermita data de l'any 1636 en el llibre de visites del deganat de Vilafranca.

Però tornem al curs de l'aigua..

Fins ara hem recorregut el traçat de l'aqüeducte però i el destí de l'aigua? què o qui hi havia al damunt d'aquest petit turonet on avui hi ha la masia dels Arcs que justifiques tal obra?


Masia de Ca n'Oller, prop de l'ermita i al mateix traçat
de l'aqüeducte, encara que modificada possiblement
les parts més antigues tenen més de 400 anys.

La verge sobre una basament de petits arquets, segons la reproducció dels goigs reeditats l'any 1950

Actual imatge de la mare de Deu dels Arquets amb el basament trencat(abril 2007)

L'antiga imatge va ser cremada amb l'incendi de l'ermita durant la guerra civil, durant un temps es va arribar a fer servir de polvorí i després de corral per a les ovelles, finalment va ser restaurada els anys 50 del segle passat.

 

 

 

 

L' ermita és dedicada a la Mare de Déu del Rosser i es vincula a Ca n'Oller

 

En temps passat en èpoques de sequera persistent, després de mantes pregàries, hom duia Sant Isidre en processo a la capella dels Arquets, de la qual era treta la Mare de Déu i portada a Sant Jaume, en processor de retorn, i deixada a l'altar de sant Isidre.
Les tal imatges eren retornades, processionalment, als respectius altars en haver plogut.
(Palau i Ferrer)
 

 


INICI

© Copyright -domenys.net - 2008