Descripció de l'Altar Major de Sant Jaume ( Pere C. Palau i Ferrer)

L'altar major era d'estil Barroc, un dels millors si no el millor de tots, dels de Catalunya de tal estil. Al centre, a damunt d'uns esglaons que sobrepujaven l'ara, un capellí molt gran i de proporcions molt harmòniques ornat de columnes quadrangulars i d'altres rodones estriades, totes molt treballades, hi era dret un gegantí Sant Jaume, d'ulls guspirejant's, pedestre, vestit de pelegrí, amb les conquilles simbòliques a damunt dels penjants de la valona, un gros llibre a una mà i un gran bàcul a l'altre.

A sota de Sant Jaume, a damunt d'els esglaons, hom podia admirar un bell sagrari per els dies d'exposició, que hom obria de dalt a baix des de darrera del altar, mitjançant un petit torn accionat per una corda. Tant a l'hora de l'exposició com a la de la reserva. la lentitud amb la qual baixava o pujava, respectivament, la tapa del sagrari, s' adeia molt bé amb la gravetat dels "Sacris" i del Tantum esgo" que tant solemnement hom canta, mentre un núvol d'encens perfuma el temple.

A la dreta de Sant Jaume sense capellí, arrecerat a una grossa columna quadrangular, a damunt d'un pedestal, sant Pau, amb son doctoral llibre d'epistoles i sa gran espasa de combatent; i més enllà després d'un recolzament de l'altar, sant Magí, arrecerat a un pany a ran de la paret nua, a vora de la sagristia.

A l' esquerra de sant Jaume, en disposicions anàlogues, sant Pere, calb, barbut, duent les grosses claus de la Glòria; i sant Domènec, amb son hàbit monacal i son bàcul bicrúcic de fundador.

A damunt de Sant Jaume s'obria altre capellí, també ben gran i airós, al qual i havia una magnificà imatge de la Mare de Déu del Roser, remuntat per una glòria, amb l'Esperit Sant al mig d'una gran aurèola de núvols i raigs de llum, que llindava amb la volta del temple. A dreta i a esquerra, a menor alçaria, a damunt d'uns revolts ornamentals, assegudes en equilibri aparentment inestable i les cames penjants, santa Fe, amb els ulls tapats amb un llenç blanc i un calze a la mà, mostran-lo, del qual n'eixia una Hòstia; i santa Esperança, duent una àncora mig trossejada.

L'altar era profusament daurat. Per darrera, mitjançant escales de fusta fitxes, hom podia pujar fins gairebé el cim, fins a la capellina de la Verge del Roser.

A ran del sòl hi havia dues portelles que daven pas a darrera de l'altar. la de l'esquerra, a dintre d'un oval en relleu, duia la següent inscripció: LO DAURAREN; i a la dreta, la data: L'ANY... (la xifra de l'any, no la podem recordar; parlem de quan érem escolans, i de llavors ença n´han passat tant, ja...!).

Cal afegir que juntament amb l'Altar major també es va cremar l'altar de Sant Josep, un magnífic retaule gòtic tot daurat i d'origen molt antic, segurament provinent de l' església anterior, també encara que no tant valuós va desaparèixer l'altar del Roser juntament amb altres peces de menor vàlua. Com es pot apreciar també es van destruir totes les pintures del sostre i les parets, l'unic que és conserva a dia d'avui són els reixats del presbiteri que es conserven al museu parroquial.